Dues dones essencials a història del cafè: Benz i Knutsen

Dues dones han jugat un paper fundacional en la història moderna del cafè, un món masclista des de la primera tassa. Amalie Auguste Liebscher, alemanya, va patentar el paper de filtre el 1908. Erna Knutsen, d’origen noruec, va inventar el concepte de Cafè d’Especialitat el 1974 a Califòrnia.

L’invent de la senyora AmalieMelitta per familiars i amics, és eminentment gastronòmic. No podia concebre el gust amarg del seu cafè i el polsim de cada tassa. Va perforar un pot de llauna, va posar-hi el paper del quadern d’exercicis del seu fill i va deixar passar el cafè. A final d’any, el matrimoni Bentz, que va perdre el cognom Liebscher en casar-se amb Hugo Bentz, va constituir l’empresa a Dresden. Durant els primers anys van dedicar-se a millorar l’invent, fins al 1932, en què va arribar el filtre de paper amb la forma cònica clàssica i el seu embut portafiltres. Un cop caducada la patent el seu filtre ha estat imitat sense pietat per molts fabricants d’arreu del món. La forma que també ha inspirat les mascaretes FFP2 s’usa amb molts més enginys que els propis de Melitta, com ara Moccamaster o Clever Dripper.

Més endavant, la seva solució definitiva, pràctica i eficaç, inventada per Melitta Benz va ser versionada, adaptada per altres inventors i fabricants, segons les conveniències, necessitats i estudis de cadascú sobre la percolació. I així, apareixen Chemex, V60, Kalita o Origami, sempre sobre l’estructura d’un con buit, en què a la part ample s’hi posa el paper de filtre amb el cafè i, tot seguit, l’aigua.

Una dona va inventar la forma més icònica i polida de l’Specialty Coffee, un mètode simple, un pour-over senzill, un cafè translúcid i un residu compostable.

Erna Knutsen, Godmother of Specialty Coffee.

San Francisco, 1974

El cafè de filtre va ser el cafè de l’Amèrica feliç abans de perdre la innocència. No em mireu malament, però imagineu l’Scott McKenzie cantant San Francisco. I també la gent emprenyada per la guerra del Vietnam, on hi morien els joves. I, a més, la gent desil·lusionada amb la corrupció del cínic president Richard Nixon, home que havia dirigit la història dels Estats Units fins al 16 d’agost el 1974, en què va dimitir pel cas Watergate, només per perpetuar-se al poder. I per acabar-ho d’adobar, el cafè dolent. La beguda nacional imbevible, perquè la indústria també era corrupta. I així el 1974 a San Francisco, la ciutat d’una àrea que va liderar i lidera molts canvis a nivell mundial, Erna Knutsen va usar per primer cop el terme Specialty Coffee. Va ser en una entrevista publicada al Tea & Coffee Trade Journal.

Nascuda a la ciutat de Bodø, al nord de la molt cafetera Noruega, el1921, va emigrar el 1926 als Estats Units amb la seva família, que buscava noves oportunitats, fugint de la pobresa al nord d’Europa. Knutsen és anomenada la Godmother of Specialty Coffee. En aquella entrevista, la creadora i padrina del cafè d’especialitat es va referir a «microclimes geogràfics especials que produeixen grans de cafè amb perfils de sabor únics», als quals va definir  com a cafès especials. 

El 1974 Knutsen treballava per a uns majoristes de Cafè de San Francisco, Califòrnia, que observaven com el consum de cafè en gra queia a tots els Estats Units en benefici del cafè instantani, ja que els consumidors nord-americans no li trobaven diferències amb el cafè preparat, el batch coffee, elaborat amb el més barat i consegüentment el més ordinari del mercat.  El cafè es venia a preu i a les plantacions allò que interessava era la quantitat per sobre de la qualitat.

Al magatzem d’aquella casa de San Francisco, Erna Knutsen va descobrir lots solts i difícils de col·locar a les grans companyies. Ella que ja estava entrenada per tastar, malgrat tots els entrebancs que trobava per assistir a les sessions de tast, va observar que cada un d’aquells lots de diferents orígens tenia expressava unes característiques diferents i molt marcades. De seguida va idear una sortidaper aquells lots: els petits torrefactors de cafè de la Badia de San Francisco. I dues tasses després va decidir que en els lots petits s’hi amaguen tresors.

Newsletter

Subscriu-te i rep un 10% de descompte en la teva pròxima comanda!